Divendres, 24 d’abril de 2009 - 21:30 h. - La Poderosa - C/Riereta, 18

Memorias a lomos de un asno

Roman Simenel (28 min. - 2008)

Acompanyat per un jove del seu llogarret i un etnòleg, el vell oncle Mbark munta a lloms del seu ase per anar per última vegada en la seva vida al moussem (festa anual) d’un cèlebre sant de la regió costanera de Sidi Ifni, en Sud del Marroc. Al llarg del muntanyós camí que els porta al gran mercat organitzat al voltant del mausoleu del sant, el vell oncle, antic caravaner, relata als dos joves els grans episodis de la història local, de la presència dels cristians a l’arribada d’Ali, el gendre del profeta Mohammed. Al temps poeta i provocador, el vell apareix al sagrat mausoleu a lloms de l’ase i la seva presència suscita en la multitud més mofes que respecte. Memòries a lloms d’un ase exposa la complexitat de l’estatus d’aquests sustentadors de la història col·lectiva local, alhora que figures carismàtiques de la societat i homes relegats a els marges.

Roman Simenel és doctor en etnologia i sociologia comparada. Investigador ATER del Collège de France

http://las.ehess.fr/document.php?id=456

Divendres, 23 de maig 2008 - 21:30 h. - La Poderosa - C/Riereta, 18

BCN al Desnudo

Clement Magar, David Rajadiel (26 min. - 2008)

BCN al Desnudo explora la qüestió del cos nuu davant dels seus significats socials d’acceptació o de rebuig. Des de la ciutat de Barcelona, fins a l’aldea del Fonoll a Tarragona, únic poble naturista de l’estat espanyol, analitza la relació de la nuesa amb la natura i les seves visions contraries. Naturisme o nudisme, en principi dos conceptes que semblen confluir segons el seu context cultural i especialment l’entorn social on es manifesta.

El cos, més enllà de una realitat en si mateix, es una construcció sociocultural que conté la preocupació per la salut, la aparença i el benestar corporal. Així, el pensament naturista es genera com una reacció davant l’industrialisme immoral que degrada la especie humana, on la creen cia d’un ordre natural, constitueix la necessitat immediata de tornar a l’harmonia amb el cos nuu com a punt inicial de retorn.

Divendres 28 de març de 2008 - 22:00h - La Reina d’Àfrica - C/Bolivar, 10

Radio-grafia de Carabanchel

La Oficina Social d’Antropologia i Presó (2008 - 15 min. - Espanya)

De com un mati, en Lázaro, a través de les fotografies, s’aixeca del seu present, torna al 17 de juliol de 1977 i fa una radiografia de Carabanchel, ja que “prefereix estar cabrejat a tenir una depressió”.

Dijous 21 de febrer de 2008 - 21:30h. - La Reina d’Àfrica - C/Bolivar, 10

Los sonidos invisibles

Anna María Arango, Gregor Vanerian (2007 - 37 min. - Colombia. Alemania)

Los sonidos invisibles exposa la vida musical i les festes patronals del Chocó –una de les regions més pobres i estigmatitzades de Colombia-. Més enllà de visualitzar els problemes ja coneguts d’aquesta regió: la guerra, la misèria i la explotació, aquest documental ens parla de les subtils formes de dominació i resistència per mitja de la música, on la cançó és el mirall de la cultura.

Octavio Panesso (music, compositor i ideòleg) protagonitza aquest documental al llarg de las seves experiències i las dels seus companys, portant-nos a comprendre com la doctrina musical del pare Issac Rodríquez Martínez de les missions claretianes espanyoles, va aportar als musics del Chocó les eines per reivindicar i enfortir la identitat de ser negre i ser un chocoano per mitja de la festa, la música popular i les lletres de les cançons.

Dijous 17 de Gener 2008 - 21:30h. - La Reina d’Àfrica - C/Bolivar, 10

Laboratorio 3. Ocupando el vacio

CSOA. El laboratorio (2007 - 66 min. - Espanya)

Aquest documental recull la historia del Laboratorio, especialment en el seu tercer espai, anomenat Labo 3, un dels seus espais culturals, socials i polítics més polèmics i actius de la ciutat de Madrid.

Al llarg de la seva existència, ha establert un espai de relacions socials al barri de Lavapies, entre joves que reclamen l’accés a un habitatge digne en mig de la especulació urbanística més brutal dels darrers anys a l’estat espanyol, i els veïns d’un barri que senten que la vida cultural torna tenir sentit en una ciutat on la participació ve imposada pels models institucionals.

El Laboratorio ha passat per quatre edificis dels que ha estat desallotjat per tornar a okupar, construint i reconstruint a l’espai real un imaginari simbòlic present a les persones que viuen a Lavapies contra el despotisme immobiliari.

Veure video

Dijous 22 de novembre 2007 - 21:30h. - La Reina d’Àfrica - C/Bolivar, 10

Basant. La festa dels estels

Andres Antebi, José González Morandi (2007 - 60 min. - Espanya. Pakistan)

El Basant (paraula que significa “primavera” en sànscrit) és una festa originària de l’Índia que es celebra sobretot a la ciutat de Lahore i la província del Punjab, i marca l’inici del bon temps.

Aquest dia, la principal activitat és l’enlairament i competició de milers d’estels de paper, que es converteixen en els protagonistes de la festa. Els homes, tant els més menuts com els més adults, es construeixen o compren estels de paper de tots tamanys, colors i formes i els fan volar des dels terrats de les cases en improvisades competicions. Els estels del Basant són guerrers que lluiten pel control d’un tros de cel. L’arma dels estels és el maanjha, el fil que és preparat mitjançant una pasta d’arròs i trossos de vidre que s’hi enganxen per tal de ser utilitzat com a arma per tallar el fil de l’estel més proper. Cada èxit, cada trencament de fil d’un estel enemic, es celebra amb el crit de bo-kata, la dansa Brhanga i amb el so de tambors.

Malgrat l’èxit absolut de participació, la festa no compta amb el beneplàcit de les autoritats religioses islàmiques, que la veuen com una festa pagana originària de països hinduistes. A més a més, la consideren una festa que propaga els valors occidentals. Segons ells una bona prova d’això és el fet que, aprofitant la popularitat de les competicions, moltes grans multinacionals s’han sumat a les celebracions, regalant estels amb publicitat de les seves marques.

Aquest any la festa no pinta tranquil·la, la televisió i la premsa van plenes de notícies sobre els accidents mortals, que com cada any, ocorren durant els dies del Basant: motoristes accidentats amb les restes de fils que queden penjant entre carrer i carrer, ferits per les bales perdudes que es disparen a l’aire per a celebrar haver tallat l’estel veí. Nens que perseguint un estel s’electrocuten o cauen d’una terrassa, talls constants de la llum perquè els fils provoquen avaries en la caòtica estesa elèctric de la ciutat.

Aquests esdeveniments fan que el govern dubti entre prohibir o no la festa. Si la prohibeix faria callar a l’oposició i als seus mitjans afins que l’acusen de no mirar per les víctimes i de no tenir mà dura amb aquells que fabriquen fil il·legal i que celebren la festa amb “risc”, però provocaria un gran descontent i una crisi econòmica greu a la quantitat de gent que viu del negoci que genera la festa.

Què passarà? el govern prohibirà el Basant? desafiarà la gent la prohibició? ha arribat la fi d’una festa centenària?

Veure trailer

Dijous 18 d’octubre 2007 - 21:30h. - La Reina d’Àfrica - C/Bolivar, 10 - Barcelona

AGDAL. VOCES DEL ATLAS

Pablo Domínguez (2007 - 26 min. - Marroc. França. Espanya)

El Yagur comprèn el territori de pastures per al bestiar dels pobles berbers de l’Alt Atles marroquí, protegit per la regla de l’Agdal com a sistema de gestió de la tribu dels Mesioua.Un Agdal és un sistema d’origen berber que consisteix en la reglamentació de l’accés a un recurs natural, utilitzat pràcticament per totes les tribus beréberes de l’Alt Atles i del sud del Marroc. Aquest recurs pot ser un bosc, uns prats de farratge per a les cabres i les ovelles, fins i tot, una terra de conreu. L’Agdal es regeix per unes dates concretes d’obertura i tancament d’un espai durant un període determinat de l’any. Això afavoreix significativament la conservació dels ecosistemes i la biodiversitat, i d’altra banda, la cohesió social en la gestió dels recursos naturals de subsistència dels pobles, reforçant així la convivència i el seu sentit de grup entre les tribus, famílies o llogarrets. És un principi d’igualtat que es mesura equitativament entre tots.

La seva base té uns clars fonaments de producció material i econòmica, però amb una forta influència religiosa, on el sentit del sagrat construeix un significat que ordena el territori de diverses fraccions repartides en les valls de la serralada de l’Atles. La majoria de les diferents comunitats tribals encara reten culte a un “sant” que constitueix el referent d’unió del grup humà, al qual, després de l’obertura de l’Agdal i per mitjà de celebracions rituals, ofereixen animals, vegetals, gra o mantega, augurant així la prosperitat i la fecunditat de la comunitat.

El gran patró de l’Agdal es troba representat a la figura del “sant” Sidi Boujmaa, que ocupa una posició central en l’organització econòmica i social de la tribu dels Mesioua. Es troba representat al territori pel seu propi mausoleu.

Dijous 28 de juny 2007 - 21:30h. - La Reina d’Àfrica - La Reina d’Àfrica

Fanatic Sport

Gaspa Maza. Ramón Parramón (2007 - 35 min. - Espanya)

A l’estat espanyol entre les dècades dels 70 i 80, es va produir un canvi dels model esportiu, relacionat directament amb el desenvolupament i consolidació del estat de benestar. Posteriorment a la transició democràtica, és va passar del esport tradicional dels clubs i les federacions al nou model de “esport per tots”, al desenvolupament dels fitness privat, al esport com a salut i qualitat de vida, la explosió de les curses populars…

La nominació de Barcelona l’any 1982 com a seu del Jocs Olímpics per al 1992, van generar instal·lacions esportives, així com infraestructures viaries, de telecomunicacions, nou serveis… popularitzant durant el període 1980-200 el denominat “modelo Barcelona”, sobre el que van girar gran part de les transformacions urbanístiques de la ciutat. La elaboració al 2002-2003 del Plá Estrategic del Esport portar a un pas més en el reconeixement del esport com element fonamental del desenvolupament urbà. Una nova porta per atreure al turisme per mitja de esdeveniments esportius d’alta competició internacionals. En el context social, l’esport es considerat una bona eina per la construcció i la cohesió social.

Per una altra banda, tot aquest augment d’infraestructures i celebracions esportives han tingut com a resultat alguns canvis d’hàbits, aptituds i costums socials, culminant en la denominació del any 2007 com l’any de l’esport a la Ciutat de Barcelona. En Gaspar Maza i Ramón Parramon és van plantejar una recerca d’algunes d’aquestes circumstancies des de la perspectiva microsociològica, conjugant les seves eines de l’antropologia i l’art visual, per construir un treball audiovisual que mostra com aquesta esfera esportiva és apropiada, reapropiada, rebutjada i contestada pel públic, des de plans molt diferents als polítics i organitzatius en el sentit més tradicional.

Dijous 19 d’abril de 2007 - 21:30h. - La Reina d’Àfrica - C/ Bolivar, 10

Presos de la democracia

Basilis Chatzigabriel (2005 - 51 min. Espanya)

El trayecto i la evolución del sistema penitenciario en el estado español a partir de los años de la transición. La democracia pretende transformar el pasado totalitario de la dictadura franquista en todos los aspectos así como el sistema penitenciario y su marco legal. En este contexto de cambios y habiendo concedido tres amnistías que aglutinan un número bastante elevado de presos, la democracia se enfrenta con una situación desbordada. Los presos y las presas se organizan para mejorar sus situación: las fugas, los motines, etc. son hechos que pasan a diario. Es cuando la democracia inventa la tortura blanca del aislamiento, que va mucho más allá de un castigo.

Ésto comporta la construcción de nuevas macro-cárceles de alta seguridad y la aparición de los módulos F.I.E.S. (Ficheros Internos de Especial Seguimiento). La nueva política penitenciaria apuesta no tanto por la represión física (que siempre esta presente) sino por la represión psíquica y la despersonalización: el aislamiento de los llamados presos más “peligrosos” del resto de la población reclusa y de su propio entorno familiar, amistoso y social.

Fragmentos de una prisión

Dario Malventi, Álvaro Garreaud (2007 - 35 min. - Espanya)

Extractos de un dialogo abierto sobre las condiciones de vida y supervivencia cotidiana en un módulo de una prisión. Se presentan por primera vez algunos fragmentos de relatos de personas reclusas en una unidad terapéutica y educativa de una prisión de España, grabados a lo largo de una investigación etnográfica iniciada en el 2003 y aún en proceso. Una breve entrada en el presente, pasado y futuro de la máquina penal contemporánea desde la microfísica de saber de sus habitantes. Un interrogante colectivo a la intolerable prisión.

Dijous 15 de març de 2007 - 21:30h. - La Reina d’Àfrica - C/ Bolivar, 10

IBogaine. Rite of passage

Ben de Loenen (2004 - 56 min. - Paisös Baixos)

La Ibogaina és un medicament natural extret de la escorça de la planta de Iboga (Tabernathe iboga). Aquesta planta creix als boscos equatorials del Gabon i altres països centreafricans. És utilitzat tradicionalment per diverses tribus africanes, sobretot dintre del ritual Bwiti originari dels Mitsogo del Gabon central i els Fang del nord del Gabon i el Camerun, on aquesta practica desenvolupa un ritus d’iniciació que permet al home escapar de la matèria i ser un banzi. Que significa en Tsogho aquell que ha eclosionat, que sortint de la closca s’ha alliberat i ha fugit de la matèria.

Al 1962, un addicte a la heroïna, en Howard Lotsof la va prendre en la cerca de “noves alçades”. L’experiència al·lucinatòria es va estendre durant 36 hores, descobrint que ja no sentia la necessitat compulsiva de consumir heroïna. El més sorprenent va ser la pèrdua dels símptomes d’abstinència associat a la drogoaddicció. Lotsof, després de provar-ho amb altres sis heroïnòmans, cinc dels quals van perdre l’addició a la heroïna, va adquirir les patents necessàries per l’us de la Ibogaina com a mitja de curació de la addicció a les drogues i l’alcohol.

Cy Kobey, addicte a la heroïna que ha seguit processos de desintoxicació de més de deu anys, opta per acudir a la Ibogaine Association a Mèxic per sotmetre’s al tractament. La Ibogaina a Estats Units és il·legal i es troba en la Llista I, junt amb la mescalina, el LSD i la psilocibina, caracteritzades per no tindre us terapèutic reconegut i per el seu gran potencial d’abús. Aquestes llistes son instrumentades per el DEA (Drug Enforcement Agency).