Contraplano

Seminario Etnografia de la Performatividad: documentar la acción

Isidor Fernàndez — Mon, 11 Feb 2013 12:02:58 +0000

Seminario dirigido por Isidor Fernàndez

La performance (acción) como un cruce de lenguajes, establece una metodología de investigación de la etnografía desde la antropología del ritual. La Etnografia de la Perfomatividad quiere profundizar desde la teoría y la crítica de la antropología visual y sus herramientas de documentación de la imagen, sobre la performance, la acción y sus manifestaciones sociales.

Este seminario contiene cuatro sesiones, donde trabajaremos sobre los procesos de documentación de la acción desde la teoría y la producción de documentos visuales desde la fotografía, el video y el diseño.

Viernes, 15 de febrero. 17-20 h.
Culturas en acción. El imaginario colectivo. Entre la performance, el teatro y la cultura popular.

Viernes, 22 de febrero. 17-20 h.
Estrategias de la vida cotidiana. La escena social.La vida colectiva. Los espacios inciertos de la ciudad.

Viernes, 1 de marzo. 17-20 h.
Fotoetnografia i videoetnografia. El documento, diseño social y artivismo.

Viernes, 8 de marzo. 17-20 h.
La imagen-archivo y las memorias del archivo.

Isidor Fernàndez, antropólogo y cineasta investigador en la Universitat Autònoma de Barcelona y director del Archivo de Antropología Visual.

Manuel Delgado, antropólogo en la Universitat de Barcelona y autor de Sociedades movedizas y el Animal público.

Entrada libre previa inscripción: estruch@ajsabadell.cat
Más información: http://www.lestruch.cat
Lugar: C/ Sant Isidre, 140 Sabadell (Barcelona)

Con el patrocinio de Olympus España

Migración política y económica. La diáspora catalana del siglo XX

Diana Arias — Fri, 10 Dec 2010 17:20:28 +0000

Presentación del trabajo de investigación realizado por un equipo de Contraplano LAD en Buenos Aires (Argentina).

Entre 2009 y 2010 se realizó el trabajo de campo audiovisual que pretendia recoger la memoria visual y oral de la migración catalana hacia Buenos Aires, derivada de la Guerra Civil Española. Se trata de un trabajo de etnohistoria que privilegia el uso de herramientas audiovisuales en la recogida, formulación y análisis de los datos.

Martes, 14 de diciembre de 2010. 19:30 horas

Reina d’Àfrica

C/ Bolivar, 10

08023 Barcelona

Metro Lesseps

Tallers II Jornades Fotografia i alteritats

Isidor Fernàndez — Mon, 22 Jun 2009 11:59:03 +0000

Arrel de l’èxit i de l’interès que va despertar la primera Jornada sobre Fotografia i alteritats, que va estar co-organitzada pels Grups de treball ERAPI i Contraplano – Laboratori d’Acció Documental (LAD), de l’Institut Català d’Antropologia, i que va tenir lloc al CSIC de Barcelona el 16 de gener de l’any passat, hem decidit donar-li continuïtat i tornar a organitzar una segona edició.

L’objectiu d’aquestes jornades és, com va ser el de la primera, reflexionar públicament i col·lectivament sobre les pràctiques i els usos de la fotografia i de les complexes relacions que aquesta té amb les mobilitats i alteracions socials. S’intentarà insistir tant en com les transformacions socials afecten a l’exercici de la fotografia, com en allò que vehicula, institueix o fa irrompre el registre i les representacions fotogràfiques de les alteritats, i en concret d’aquelles que cristal·litzen al voltant de les migracions contemporànies.

En aquesta ocasió hem considerat oportú acompanyar les jornades pròpiament dites, que tindran lloc a finals de novembre o a principis de desembre d’aquest mateix any, amb un seguit de tallers de lectura i discussió complementaris, que serveixen per preparar i aprofundir els seus continguts.

Així, doncs, us convidem a participar en el primer taller complementari on es presentaran detalladament els objectius i desenvolupament d’aquestes Jornades, així com els objectius, continguts i dinàmica concreta dels tallers complementaris.

Aquest primer taller es portarà a terme el 25 de juny de les 11 a les 13 hores a l’aula 1, del CERC (Pati Maning), c/Montalegre, núm. 6, Barcelona.

Us hi esperem!

Qui vulgui asistir-hi pot posar-se en contacte a les adreces de correu següents: grupo.erapi@gmail.com y contraplano@wanadoo.es

Organitzen:

Grup de treball i recerca ERAPI (Socioantropologies dels Processos Identitaris), de l’Institut Català d’Antropologia (ICA)

Associació Cultural Contraplano – LAD

Patrocina:

Institut de Cultura de Barcelona

amb la col·laboració de:

Diputació de Barcelona. Xarxa de municipis

Antropologia visual subjectiva

Isidor Fernàndez — Fri, 22 May 2009 15:13:40 +0000

Com es mira a l’altre i des de on es mira. La antropologia visual debat sobre aquestes questións, però els mitjans audiovisuals, i l’agermanament amb la xarxa internet, evoluciona de moltes maneres que acaben aportant noves formes de mirar.

http://www.isidorfernandez.net/2009/05/video-gorra-una-mirada-subjetiva/

OVNI 2009 RIZOMAS videos y debates

Isidor Fernàndez — Thu, 07 May 2009 14:39:14 +0000

www.desorg.org
————————————————————————————————————————
26 al 31 de mayo…cccb. montalegre 5 barcelona…entrada libre

PROGRAMA

“Un sistema sin centro, jerarquías ni significado cerrado, sin un General y sin memoria organizativa o automatismo central, definido únicamente por una circulación de estados e intensidades”.

Intervenciones y debates abiertos con:
John Zerzan Green Anarchy. Critica de la Civilización *** Espai en Blanc. Digno es todo aquello que merece no ser destruido *** Abdelnour Prado. El islam como anarquismo místico *** E.Duran – M.Deriu – F.Schneider- Decrecimiento *** Alberto Arce. Gaza . Borrados del mapa

Antropologia dels carrers

Isidor Fernàndez — Tue, 28 Apr 2009 10:49:19 +0000

II Col.loqui ANTROPOLOGIA DELS CARRERS
L’ESPAI PÚBLIC COM A PATRIMONI – RECERQUES IPEC
Universitat de Barcelona. C/Montalegre, 6 Barcelona

Dimecres, 29 Aula 407.

18 h. EL PENTECOSTALISME ENTRE ELS GITANOS CATALANS. PRÀCTIQUES RELIGIOSES I CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT EN UNA CONGREGACIÓ EVANGÈLICA DE BARCELONA
Martí Marfà GRECS (Grup de Recerca en Exclusió i Control Social), Universitat de Barcelona.

18,20 h. PATRIMONI I USOS SOCIALS DE LA PLATJA DE SANT POL DE MAR
Eliseu Carbonell Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

18,40 h. ELS ESMOLADORS DE GANIVETS. DEMARCACIÓ MÒBIL DEL TERRITORI URBÀ
Diana Árias Contraplano/LAD (Laboratori d’Acció Documental)

19 h. ESPAI URBÀ I GÈNERE: RECORREGUTS SONORS I FOTOGRÀFICS DE LES USUÀRIES DE LA PÇA CATALUNYA, A BARCELONA
Nadja Monnet Contraplano/LAD (Laboratori d’Acció Documental)

19,20 h. EL PAISATGE SONOR DE LA SETMANA SANTA A CATALUNYA. LES MATRAQUES DE CAMPANAR
Galdric Santana Roma, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, Universitat Politècnica de Catalunya

19,40 h. DONES DEL CARRER. IMMIGRACIÓ, CANVI URBANÍSTIC I PROSTITUCIÓ A BARCELONA
Alberto López, Jordi Carreras i Eva Sirvent Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics, Insitut Català d’Antropologia

20 h. SAFAREIGS O RENTADORS PÚBLICS A L’ALT EMPORDÀ
Sílvia Urgell geògrafa

Dijous, 30 Aula Magna

18 h. BODEGUES DE BARCELONA: ESPAIS DE MIRADA CRÍTICA SOBRE EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ URBANA
Olga Llobet, Laura Camps i bernat Fàbregas Associació per la Recerca i l´Estudi de la Cultura Catalana L´Escambell

18,20 h. ELS CORS DE LA BARCELONETA
Josep Maria Solé Soldevila Departament d’Història Contemporània, UB

18,40 h. ELS/LES JUEUS I JUEVES DEL MERCAT DE SANT ANTONI, 1882-1939
Maite Ojeda Departament d’Antropologia Social i Cultural, Universitat Autònoma de Barcelona

19 h. ELS “CONJUNTOS DE MÚSICA MODERNA” A BARCELONA (1962-68)
Guillermo Soler García de Oteyza antropóleg i periodista

19,20 h. IMAGINARIS PRACTICATS: REMODELACIÓ URBANÍSTICA I RECONSTRUCCIÓ SIMBÒLICA DE L’ESPAI URBÀ AL BARRI DEL RAVAL
Caterina Borelli GRECS, UB

19,40 h. LAS POLÍTICAS PÚBLICAS Y LAS FIESTAS POPULARES, HACIA UN ESTUDIO DE CASO. ETNOGRAFIA DE LA FIESTA MAYOR DE GRACIA
Ana Moyano Universidad de la República de Uruguay, Montevideo

20 h. ACÚSTIQUES DEL CREIXEMENT URBÀ. L’EXPRESSIÓ SONORA DE LES TRANSFORMACIONS URBANES DE BARCELONA
Noel García, Anna Juan i Íñigo Sánchez Ciutat Sonora/Orquestra del Caos

20,20 h. EL PLENS DE LA PATUM
Rosa Cerarols Departament de Geografia, UAB

Antropofilia – Abril 2009

Isidor Fernàndez — Fri, 24 Apr 2009 11:15:47 +0000

Divendres, 24 d’abril de 2009 – 21:30 h. – La Poderosa – C/Riereta, 18

Memorias a lomos de un asno

Roman Simenel (28 min. – 2008)

Acompanyat per un jove del seu llogarret i un etnòleg, el vell oncle Mbark munta a lloms del seu ase per anar per última vegada en la seva vida al moussem (festa anual) d’un cèlebre sant de la regió costanera de Sidi Ifni, en Sud del Marroc. Al llarg del muntanyós camí que els porta al gran mercat organitzat al voltant del mausoleu del sant, el vell oncle, antic caravaner, relata als dos joves els grans episodis de la història local, de la presència dels cristians a l’arribada d’Ali, el gendre del profeta Mohammed. Al temps poeta i provocador, el vell apareix al sagrat mausoleu a lloms de l’ase i la seva presència suscita en la multitud més mofes que respecte. Memòries a lloms d’un ase exposa la complexitat de l’estatus d’aquests sustentadors de la història col·lectiva local, alhora que figures carismàtiques de la societat i homes relegats a els marges.

Roman Simenel és doctor en etnologia i sociologia comparada. Investigador ATER del Collège de France

http://las.ehess.fr/document.php?id=456

Diálogos visuales para el desarrollo y la transmisión cultural

Isidor Fernàndez — Tue, 07 Oct 2008 18:04:24 +0000

Lunes, 13 de octubre

Auditorio Citilab-Cornellà

Pl. Can Suris, s/n

Cornellà de Llobregat

Mapa: como llegar

15:00 – Bienvenida y presentación.

Gary Martin – Global Diversity Foundation

Isidor Fernàndez – Citilab-Cornellà

15:15 – Nick y Chris Lunch. Insight

Video participativo en comunidades indígenas

Los hermanos Nick y Chris Lunch formaron Insight como un proyecto de video participativo, creando una herramienta con el fin de potenciar el conocimiento de individuos y comunidades de diferentes contextos culturales. Su trabajo construye puentes de relación entre comunidades, permitiéndoles dialogar para un mayor control sobre su propio desarrollo.

http://www.insightshare.org/

16:30 – Nicolas Villaume. Conversations du Monde

Living cultural Storybases. La transmisión cultural a través de la historia oral.

La ONG Living Cultural Storybases utiliza una metodología parcipativa y nuevas tecnologías para trabajar sobre la preservación y la dinamización de la diversidad cultural de los pueblos nativos. Aquí Living Cultural Storybases presenta el caso concreto de la exposición multi-media “WILLANAKUYNINCHIS” (Nuestro dialogo), resultado de meses de trabajo de miembros de comunidades Quechua de Cuzco y Apurimac. Se compone de fotografías e historias recolectadas digitalmente por mas de 25 alumnos de diferentes colegios locales de las zonas rurales, quienes fueron capacitados como parte del plan de acción.

Una vez entrenados, los alumnos viajaron a sus comunidades acompañados por profesores locales y recolectaron historias mayoritariamente de ancianos, y tomaron fotos. Como resultado se han obtenido más de 300 historias entre cuentos, mitos, leyendas, anécdotas y canciones, cuya exhibición en las mismas zonas de recolección fue de un éxito impensable. Pero el más grande placer vino del orgullo que los mismos pobladores sintieron de si mismos y de cómo se recreó el vínculo entre la nueva y vieja generación.

http://www.nicolasvillaume.com

http://www.conversationsdumonde.org

http://www.storybases.org

17:30 – Carlos del campo. Global Diversity Fund

Comunidades virtuales para el desarrollo cultural

El internet es un medio popular utilizado por grandes y chicos para publicar sus ideas, buscar información o amigos, escuchar música y compartir vídeos. Hoy en día se utiliza también para crear comunidades virtuales de personas con intereses y sueños comunes. Estas comunidades se pueden crear con aplicaciones web de software libre como drupal.org, joomla.org o wordpress. En ellas los usuarios pueden publicar bitácoras de texto, de imágenes, de video, de audio, o/y mapas, donde cada quien publica sus historias, pero sobre todo, donde el visitante tiene la oportunidad de dejar su huella, comentando lo leído, escuchado a su vez con un texto, un video, un audio, o una liga a otra comunidad, a otra bitácora, a otra pagina. Internet es pues ahora un medio para establecer diálogos creativos sin fronteras.

http://www.globaldiversityfund.net

http://drupal.org

18:00 – Hatti Wells. Global Diverwsity Foundation

A través de los años, muchas fotografías fueron tomadas al equipo de un proyecto sobre “Documentación del conocimiento tradicional de las plantas salvajes y animación de su cultivo” en Namibia. El objetivo ha sido contar historias de un lugar de Namibia al resto del mundo a través de un diario fotográfico del proyecto, así como influir sobre los propios actores del proyecto. El proyecto trata sobre seguridad alimenticia y nutrición a través de la horticultura casera. Además de las fotografías se mostrará un pequeño vídeo de 5 minutos sobre las mismas temáticas.

http://www.globaldiversity.org.uk/regional_programmes/southern_africa.html

18:30 – Agnes Lee Agama. GDF-Southeast Asia.

Agnes Lee Agama, coordinadora de Global Diversity Foundation, sección sudeste asiático, ha colaborado con Noah Jackson, una becaria americana Fulbright, que promueve Fotografía participativa en el Borneo malayo. Ella y sus colegas de Sabah (Malasia), han traido una serie de fotos tomadas en parte por los miembros de una comunidad con la ayuda de Noah, un fotógrafo etnográfico profesional, quien también tomó muchas de las fotos. Las fotografías muestran formas de vida de una comunidad y usos de los recursos naturales en Buayan-Kionop, en una comunidad Dusun en el borde del parque Crocker Range. La comunidad quiere contar historias sobre cuán importantes son sus tierras y sus recursos para sus vidas e identidades. Cuán realístico es imaginar que los miembros de comunidades indígenas puedan obtener rápidamente las habilidades necesarias para participar en Fotografía participativa para la conservación?

http://www.globaldiversity.org.uk/regional_programmes/southeast_asia.html

19:00 – Agdal. Voces del Atlas. Proyección documental etnográfico.

El Yagur comprende el territorio de pastos para el ganado de los pueblos beréberes del Alto Atlas marroquí, protegido por la regla del Agdal como sistema de gestión de la tribu de los Mesioua.

Un agdal es un sistema de origen berebere que consiste en la reglamentación del acceso a un recurso natural, siendo utilizado prácticamente por todas las tribus beréberes del Alto Atlas y del sur de Marruecos. Este recurso puede ser un bosque, un recurso de forraje para las cabras y las ovejas, o incluso, una tierra de labranza. El agdal se rige por unas fechas concretas de apertura y cierre de un espacio durante un periodo determinado del año. Esto favorece significativamente la conservación de los ecosistemas y la biodiversidad, y por otra parte, la cohesión social en la gestión de los recursos naturales de subsistencia de los pueblos, reforzando así la convivencia y su sentido de grupo entre las tribus, familias o aldeas. Es un principio de igualdad que se mide equitativamente entre todos.

Su base tiene unos claros fundamentos de producción material y económica, pero con una fuerte influencia religiosa, donde el sentido de lo sagrado construye un significado que ordena el territorio de diversas fracciones repartidas en lo valles de la cordillera del Atlas. La mayoría de las distintas comunidades tribales todavía rinden culto a un santo o santón que constituye el referente unificador del grupo humano, al cual, después de la apertura del agdal y por medio de celebraciones rituales, ofrecen animales, vegetales, grano o mantequilla, augurando así la prosperidad y la fecundidad de la comunidad.

El gran patrón del agdal se encuentra representado en la figura del santo Sidi Boujmaa, que ocupa una posición central en la organización económica y social de la tribu de los Messioua. Se encuentra representado en el territorio por su propio mausoleo.

http://www.antropologiavisual.net/2007/agdal-voces-del-atlas/

Escopofilia – Històries de gent – Juny 2008

Manuel Delgado — Tue, 03 Jun 2008 13:42:57 +0000

Dijous, 5 de juny 2008 – 21:30 h. – La Reina d’Àfrica – C/Bolivar 10

Històries de gent

Òscar Viadé i Eva Maria Martínez (1999)

I seqüències de:

LE CHEVAL D’ORGUEIL, Claude Chabrol (1980)
LA GALERIE DES MONSTRES, Jacques Catelain (1924)
MAN’S IMPACT, David Maybury-Lewis (1992)
DER DREISGROSCHENOPER, G.W. Pabst (1931)
MAÑANA, José María Nunes (1957)
ONCE, John Carvey (2007)
LECTIONEN IN FINSTERNIS, Werner Herzog (1992)
DELIVERANCE, John Boorman (1972)
GRANDS SOIRS ET PETITS MATINS, William Klein (1978)
TABOS UKHODIT V NEBO, Emil Loteanu (1975)

Us explicaré una història. Farà uns deu anys, una estudiant em va convidar a anar a veure una exposició que havien muntat al Centre Civic de Roquetes, a Nou Barris, sobre la manera com els immigrants que van arribar a la dècada dels 50 van autoconstruir el seu barri, amb les seves pròpies mans, aixecant ells mateixos les cases, dotant-se de les infraestructures mínimes, etc. Tota una epopeia. El tema m’interessava i hi vaig anar. La mostra era interensantíssima, fins i tot emocionat, perquè tenies la impressió que tot el que allà hi havia era una gran veritat que no sempre era degudament recordada, sobre tot ara quan es parla del “problema de la immigració”. Però el que em va deixar especialment sorprès era un vídeo que es podia veure en un racó i que era el relat dels propis protagonistes d’aquella gesta, aquelles persones que havien entès què és lluitar pel dret a l’habitatge i, en ple franquisme, van rebre una possibilitat de fer-ho que ara no tenim. Hi havia, a més, un seguit de fotografies i imatges en Súper 8 que tothom interessat en la historia del barraquisme a Barcelona hauria de conèixer. Però, més enllà d’aquesta crònica en primera persona de com neix un barri literalment fet a ma, el que trobaves era una profunda i commovedora reflexió sobre la vida i la vellesa. Se’t posava la pell de gallina. Després vaig descobrir que aquesta magnífica impressió no l’havia tingut sols jo, perquè al cap d’uns mesos TV3 va adquirir els drets i va passar aquell vídeo, purament amateur, a una hora de màxima audiència. A més, va rebre el Premi FAD al millor documental l’any 2000. La cosa es deia Històries de gent, i els seus responsables eren Òscar Viadé i Eva María Martínez . No sé si l’Eva era l’alumna que em va convidar, però sé que treballava al mateix Centre Cívic. L’Òscar crec que tenia alguna cosa a veure amb l’Ateneu Popular de 9 Barris. Però no he trobat cap informació posterior sobre cap dels dos. I no ho entenc. El cas és que he ripejat la còpia que tenia en VHS i m’agradaria compatir-la amb vosaltres. Si algú coneix a algun d’aquests dos xavals, que els convidi. Crec que es mereixen sobradament un homenatge, tant ells com la seva feina. I vosaltres heu de veure aquest documental. En serio.

M’en recordo que quan, per acompanyar el congrés d’antropologia del 2002, vam proposar un cicle a la Filmoteca sobre adaptacions cinematogràfiques d’obres clàssiques de l’antropologia, una de les que vam llistar va ser Le cheval d’orgueil, que va ser una adaptació que, al 1985, Claude Chabrol –un dels grans ferents de la nouvelle vague– va fer d’un dels llibres de la cèlebre col.lecció Terre Humaine: l’obra autobiogràfica del mateix títol de Pierre Jakes Hélias, que descriu la forma de viure dels bretons de principis del segle XX. Chabrol va construir, amb aquests materials, un autèntic film etnogràfic. La peli comença: “Avi, perquè no podem tenir un cavall com aquell?”. “No tenim prous diners, Jakes, però tenim un cavall millor: el cavall de l’orgull”. Maca

No se sap si Tod Browning la va veure abans de fer el seu gran “Freaks”, però costa creure que no l’hagués conegut. Una raresa important: la coproducció franco-espanyola La galerie des monstres, del també actor Jacques Catelain, del 1924. Un apunt per a que estigueu al corrent de l’existència d’una peça exòtica i bellíssima.

Fa poc va morir l’antropòleg David Maybury-Lewis. Va treballar amb els ge i els bororo amazònics i va ser un destacat militant indigenista. A principis del 90 va fer una sèrie televisiva de divulgació de l’antropologia que estava francament bé. Es va dir Millenium, la va passar TVE i no s’ha comercialitzat mai, si més no en espanyol. Crec que es pot comprar en angles en VHS en plan col·leccionista. Com recordatori d’aquest home, m’agradaria que veiéssim un moment del primer episodi de la sèrie, “El impacto del hombre” en la seva versió espanyola. Podria estar bé el moment en el que explica per què es va fer antropòleg i què és el que ha implicat la nostra trobada amb l’altre; com tothom sap, més que trobada ha estat topada, sobre tot per l’altre.

Ja vaig dir-vos que havia penjat a l’emule l’especial que Ken Russell li va dedicar a la Lotte Lenya i el seu marit, el gran Kurt Weill, en el seu programa a la BBC a principis dels 60. Doncs he pensat que estaria bé que miréssim algunes de les interpretacions de l’”Òpera dels tres rals” de Bertolt Brecht, tal i com la va portar al cinema G.W. Pabst. El títol original és Der Dreisgroschenoper, i és del 1931. M’agradaria posar-vos “Macky”, la cançó final, però la que cau fix és la interpretació que la pròpia Lotte fa de la mítica “Jenny la dels pirates”. La peli és en alemany, és clar, però us adjunto la lletra del poema de Brecht.

Un dels directors més integres i respectables que hem tingut i tenim és en José María Nunes. Sempre el fan figurar dins l’Escola de Barcelona, però és una classificació que sempre m’ha semblat arbitrària. Us proposo un dels episodis del seu primer film, Mañana, del 57, amb una història que prefigura el seu meravellós “Noche de vino tinto” i que alguns instal.len com la primera expressió d’aquel moviment. És la història d’una noia a la que li tanquen el metro a les 11 i s’ha d’esperar que el tornin a obrir a les 5 del matí. En el lapse de temps que passa coneix a un desconegut amb el que recorre els carrers del Barri Gòtic de Barcelona. Any 1957, atenció! Una commovedora història d’amor efímer. Excel·lent. A més, crec que la Reina li deu un homenatge a un dels cineastes més honestos i coherents que hem tingut mai al país.

Us poso un trocet d’Once, una pel·lícula quasi d’estrena de John Carvey que la Dolors em va convidar que anès a veure. És una d’aquelles pelis de posar-se una mica tontos. Però, què passa? Tampoc està tan malament que ens hi posem de tant en tant, oi?

Lektionen in Finsternis, és com una mena de documental que Werner Herzog (1992) va rodar sobre la destrucció dels pous de petroli iraquians a la primera guerra del Golf, l’any 91.Te imatges molt bones. No la coneixia. Va ser l’Arantzazu la que m’hi va posar sobre la pista a la darrera sessió de la Reina. Com va per capítols, us proposo mirar un que es diu “Saurier Unterwegs”. Imatges potents amb el “Requiem” de Verdi de fons.

Pel que fa a Deliverance, de John Boorman (1972), la col·locaria sens dubte entre les pel.lícules més interessants de la dècada del 70. Us proposo els deu primers minuts; des de que comença fins el famós duel banjo-guitarra.

Grand Soirs et petits matins es la contribució d’Escopofília a l’evocació-invocació del maig del 68 francès. És el gran documental sobre aquella revolució i el va dirigir William Klein deu anys després. Imatges impressionants. Us proposo també els deu primers minuts.

Per acabar –extres sorpressius a part, és clar– una joieta. Em van parlar d’ella en Joan i la Gisele i el seu títol és Tabos ukhodit v nebo, que significa “Els gitanos també van al cel”. La va dirigir Emil Loteanu el 1975, va tenir un gran èxit als països socialistes i és una mena de musical ambientat entre els gitanos de la Moldàvia de finals del segle XIX. Va ser per mi un descobriment d’aquells que et salven el dia i m’agradaria compartir-lo.

Bé, doncs ens veiem el dijous. Fins aleshores.

Manuel Delgado

Antropofilia – Maig 2008

Isidor Fernàndez — Tue, 20 May 2008 09:37:30 +0000

Divendres, 23 de maig 2008 – 21:30 h. – La Poderosa – C/Riereta, 18

BCN al Desnudo

Clement Magar, David Rajadiel (26 min. – 2008)

BCN al Desnudo explora la qüestió del cos nuu davant dels seus significats socials d’acceptació o de rebuig. Des de la ciutat de Barcelona, fins a l’aldea del Fonoll a Tarragona, únic poble naturista de l’estat espanyol, analitza la relació de la nuesa amb la natura i les seves visions contraries. Naturisme o nudisme, en principi dos conceptes que semblen confluir segons el seu context cultural i especialment l’entorn social on es manifesta.

El cos, més enllà de una realitat en si mateix, es una construcció sociocultural que conté la preocupació per la salut, la aparença i el benestar corporal. Així, el pensament naturista es genera com una reacció davant l’industrialisme immoral que degrada la especie humana, on la creen cia d’un ordre natural, constitueix la necessitat immediata de tornar a l’harmonia amb el cos nuu com a punt inicial de retorn.