Entre 2009 y 2010 se realizó el trabajo de campo audiovisual que pretendia recoger la memoria visual y oral de la migración catalana hacia Buenos Aires, derivada de la Guerra Civil Española. Se trata de un trabajo de etnohistoria [...]]]> Presentación del trabajo de investigación realizado por un equipo de Contraplano LAD en Buenos Aires (Argentina).

Entre 2009 y 2010 se realizó el trabajo de campo audiovisual que pretendia recoger la memoria visual y oral de la migración catalana hacia Buenos Aires, derivada de la Guerra Civil Española. Se trata de un trabajo de etnohistoria que privilegia el uso de herramientas audiovisuales en la recogida, formulación y análisis de los datos.

Martes, 14 de diciembre de 2010. 19:30 horas

Reina d’Àfrica

C/ Bolivar, 10

08023 Barcelona

Metro Lesseps

http://www.isidorfernandez.net/2009/05/video-gorra-una-mirada-subjetiva/

PROGRAMA

“Un sistema sin centro, jerarquías ni significado cerrado, sin un General y sin memoria organizativa o automatismo central, definido únicamente por una circulación de estados e intensidades”.

Intervenciones y debates abiertos con:
John Zerzan Green Anarchy. [...]]]> www.desorg.org
————————————————————————————————————————
26 al 31 de mayo…cccb. montalegre 5 barcelona…entrada libre

PROGRAMA

“Un sistema sin centro, jerarquías ni significado cerrado, sin un General y sin memoria organizativa o automatismo central, definido únicamente por una circulación de estados e intensidades”.

Intervenciones y debates abiertos con:
John Zerzan Green Anarchy. Critica de la Civilización *** Espai en Blanc. Digno es todo aquello que merece no ser destruido *** Abdelnour Prado. El islam como anarquismo místico *** E.Duran – M.Deriu – F.Schneider- Decrecimiento *** Alberto Arce. Gaza . Borrados del mapa

Dimecres, 29 Aula 407.

18 h. EL PENTECOSTALISME ENTRE ELS GITANOS CATALANS. PRÀCTIQUES RELIGIOSES I CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT EN UNA CONGREGACIÓ EVANGÈLICA DE BARCELONA
Martí Marfà GRECS (Grup de Recerca en [...]]]> II Col.loqui ANTROPOLOGIA DELS CARRERS
L’ESPAI PÚBLIC COM A PATRIMONI – RECERQUES IPEC
Universitat de Barcelona. C/Montalegre, 6 Barcelona

Dimecres, 29 Aula 407.

18 h. EL PENTECOSTALISME ENTRE ELS GITANOS CATALANS. PRÀCTIQUES RELIGIOSES I CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT EN UNA CONGREGACIÓ EVANGÈLICA DE BARCELONA
Martí Marfà GRECS (Grup de Recerca en Exclusió i Control Social), Universitat de Barcelona.

18,20 h. PATRIMONI I USOS SOCIALS DE LA PLATJA DE SANT POL DE MAR
Eliseu Carbonell Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

18,40 h. ELS ESMOLADORS DE GANIVETS. DEMARCACIÓ MÒBIL DEL TERRITORI URBÀ
Diana Árias Contraplano/LAD (Laboratori d’Acció Documental)

19 h. ESPAI URBÀ I GÈNERE: RECORREGUTS SONORS I FOTOGRÀFICS DE LES USUÀRIES DE LA PÇA CATALUNYA, A BARCELONA
Nadja Monnet Contraplano/LAD (Laboratori d’Acció Documental)

19,20 h. EL PAISATGE SONOR DE LA SETMANA SANTA A CATALUNYA. LES MATRAQUES DE CAMPANAR
Galdric Santana Roma, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, Universitat Politècnica de Catalunya

19,40 h. DONES DEL CARRER. IMMIGRACIÓ, CANVI URBANÍSTIC I PROSTITUCIÓ A BARCELONA
Alberto López, Jordi Carreras i Eva Sirvent Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics, Insitut Català d’Antropologia

20 h. SAFAREIGS O RENTADORS PÚBLICS A L’ALT EMPORDÀ
Sílvia Urgell geògrafa

Dijous, 30 Aula Magna

18 h. BODEGUES DE BARCELONA: ESPAIS DE MIRADA CRÍTICA SOBRE EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ URBANA
Olga Llobet, Laura Camps i bernat Fàbregas Associació per la Recerca i l´Estudi de la Cultura Catalana L´Escambell

18,20 h. ELS CORS DE LA BARCELONETA
Josep Maria Solé Soldevila Departament d’Història Contemporània, UB

18,40 h. ELS/LES JUEUS I JUEVES DEL MERCAT DE SANT ANTONI, 1882-1939
Maite Ojeda Departament d’Antropologia Social i Cultural, Universitat Autònoma de Barcelona

19 h. ELS “CONJUNTOS DE MÚSICA MODERNA” A BARCELONA (1962-68)
Guillermo Soler García de Oteyza antropóleg i periodista

19,20 h. IMAGINARIS PRACTICATS: REMODELACIÓ URBANÍSTICA I RECONSTRUCCIÓ SIMBÒLICA DE L’ESPAI URBÀ AL BARRI DEL RAVAL
Caterina Borelli GRECS, UB

19,40 h. LAS POLÍTICAS PÚBLICAS Y LAS FIESTAS POPULARES, HACIA UN ESTUDIO DE CASO. ETNOGRAFIA DE LA FIESTA MAYOR DE GRACIA
Ana Moyano Universidad de la República de Uruguay, Montevideo

20 h. ACÚSTIQUES DEL CREIXEMENT URBÀ. L’EXPRESSIÓ SONORA DE LES TRANSFORMACIONS URBANES DE BARCELONA
Noel García, Anna Juan i Íñigo Sánchez Ciutat Sonora/Orquestra del Caos

20,20 h. EL PLENS DE LA PATUM
Rosa Cerarols Departament de Geografia, UAB

Roman Simenel (28 min. – 2008)

Acompanyat per un jove del seu llogarret i un etnòleg, el vell oncle Mbark munta a lloms del seu ase per anar per última vegada en la seva [...]]]> Divendres, 24 d’abril de 2009 – 21:30 h. – La Poderosa – C/Riereta, 18

Memorias a lomos de un asno

Roman Simenel (28 min. – 2008)

Acompanyat per un jove del seu llogarret i un etnòleg, el vell oncle Mbark munta a lloms del seu ase per anar per última vegada en la seva vida al moussem (festa anual) d’un cèlebre sant de la regió costanera de Sidi Ifni, en Sud del Marroc. Al llarg del muntanyós camí que els porta al gran mercat organitzat al voltant del mausoleu del sant, el vell oncle, antic caravaner, relata als dos joves els grans episodis de la història local, de la presència dels cristians a l’arribada d’Ali, el gendre del profeta Mohammed. Al temps poeta i provocador, el vell apareix al sagrat mausoleu a lloms de l’ase i la seva presència suscita en la multitud més mofes que respecte. Memòries a lloms d’un ase exposa la complexitat de l’estatus d’aquests sustentadors de la història col·lectiva local, alhora que figures carismàtiques de la societat i homes relegats a els marges.

Roman Simenel és doctor en etnologia i sociologia comparada. Investigador ATER del Collège de France

http://las.ehess.fr/document.php?id=456

Auditorio Citilab-Cornellà

Pl. Can Suris, s/n

Cornellà de Llobregat

Mapa: como llegar

15:00 – Bienvenida y presentación.

Gary Martin – Global Diversity Foundation

Isidor Fernàndez – Citilab-Cornellà

15:15 – Nick y Chris Lunch. Insight

Video participativo en comunidades indígenas

Los hermanos Nick y Chris Lunch formaron Insight como [...]]]> Lunes, 13 de octubre

Auditorio Citilab-Cornellà

Pl. Can Suris, s/n

Cornellà de Llobregat

Mapa: como llegar

15:00 – Bienvenida y presentación.

Gary Martin – Global Diversity Foundation

Isidor Fernàndez – Citilab-Cornellà

15:15 – Nick y Chris Lunch. Insight

Video participativo en comunidades indígenas

Los hermanos Nick y Chris Lunch formaron Insight como un proyecto de video participativo, creando una herramienta con el fin de potenciar el conocimiento de individuos y comunidades de diferentes contextos culturales. Su trabajo construye puentes de relación entre comunidades, permitiéndoles dialogar para un mayor control sobre su propio desarrollo.

http://www.insightshare.org/

16:30 – Nicolas Villaume. Conversations du Monde

Living cultural Storybases. La transmisión cultural a través de la historia oral.

La ONG Living Cultural Storybases utiliza una metodología parcipativa y nuevas tecnologías para trabajar sobre la preservación y la dinamización de la diversidad cultural de los pueblos nativos. Aquí Living Cultural Storybases presenta el caso concreto de la exposición multi-media “WILLANAKUYNINCHIS” (Nuestro dialogo), resultado de meses de trabajo de miembros de comunidades Quechua de Cuzco y Apurimac. Se compone de fotografías e historias recolectadas digitalmente por mas de 25 alumnos de diferentes colegios locales de las zonas rurales, quienes fueron capacitados como parte del plan de acción.

Una vez entrenados, los alumnos viajaron a sus comunidades acompañados por profesores locales y recolectaron historias mayoritariamente de ancianos, y tomaron fotos. Como resultado se han obtenido más de 300 historias entre cuentos, mitos, leyendas, anécdotas y canciones, cuya exhibición en las mismas zonas de recolección fue de un éxito impensable. Pero el más grande placer vino del orgullo que los mismos pobladores sintieron de si mismos y de cómo se recreó el vínculo entre la nueva y vieja generación.

http://www.nicolasvillaume.com

http://www.conversationsdumonde.org

http://www.storybases.org

17:30 – Carlos del campo. Global Diversity Fund

Comunidades virtuales para el desarrollo cultural

El internet es un medio popular utilizado por grandes y chicos para publicar sus ideas, buscar información o amigos, escuchar música y compartir vídeos. Hoy en día se utiliza también para crear comunidades virtuales de personas con intereses y sueños comunes. Estas comunidades se pueden crear con aplicaciones web de software libre como drupal.org, joomla.org o wordpress. En ellas los usuarios pueden publicar bitácoras de texto, de imágenes, de video, de audio, o/y mapas, donde cada quien publica sus historias, pero sobre todo, donde el visitante tiene la oportunidad de dejar su huella, comentando lo leído, escuchado a su vez con un texto, un video, un audio, o una liga a otra comunidad, a otra bitácora, a otra pagina. Internet es pues ahora un medio para establecer diálogos creativos sin fronteras.

http://www.globaldiversityfund.net

http://drupal.org

18:00 – Hatti Wells. Global Diverwsity Foundation

A través de los años, muchas fotografías fueron tomadas al equipo de un proyecto sobre “Documentación del conocimiento tradicional de las plantas salvajes y animación de su cultivo” en Namibia. El objetivo ha sido contar historias de un lugar de Namibia al resto del mundo a través de un diario fotográfico del proyecto, así como influir sobre los propios actores del proyecto. El proyecto trata sobre seguridad alimenticia y nutrición a través de la horticultura casera. Además de las fotografías se mostrará un pequeño vídeo de 5 minutos sobre las mismas temáticas.

http://www.globaldiversity.org.uk/regional_programmes/southern_africa.html

18:30 – Agnes Lee Agama. GDF-Southeast Asia.

Agnes Lee Agama, coordinadora de Global Diversity Foundation, sección sudeste asiático, ha colaborado con Noah Jackson, una becaria americana Fulbright, que promueve Fotografía participativa en el Borneo malayo. Ella y sus colegas de Sabah (Malasia), han traido una serie de fotos tomadas en parte por los miembros de una comunidad con la ayuda de Noah, un fotógrafo etnográfico profesional, quien también tomó muchas de las fotos. Las fotografías muestran formas de vida de una comunidad y usos de los recursos naturales en Buayan-Kionop, en una comunidad Dusun en el borde del parque Crocker Range. La comunidad quiere contar historias sobre cuán importantes son sus tierras y sus recursos para sus vidas e identidades. Cuán realístico es imaginar que los miembros de comunidades indígenas puedan obtener rápidamente las habilidades necesarias para participar en Fotografía participativa para la conservación?

http://www.globaldiversity.org.uk/regional_programmes/southeast_asia.html

19:00 – Agdal. Voces del Atlas. Proyección documental etnográfico.

El Yagur comprende el territorio de pastos para el ganado de los pueblos beréberes del Alto Atlas marroquí, protegido por la regla del Agdal como sistema de gestión de la tribu de los Mesioua.

Un agdal es un sistema de origen berebere que consiste en la reglamentación del acceso a un recurso natural, siendo utilizado prácticamente por todas las tribus beréberes del Alto Atlas y del sur de Marruecos. Este recurso puede ser un bosque, un recurso de forraje para las cabras y las ovejas, o incluso, una tierra de labranza. El agdal se rige por unas fechas concretas de apertura y cierre de un espacio durante un periodo determinado del año. Esto favorece significativamente la conservación de los ecosistemas y la biodiversidad, y por otra parte, la cohesión social en la gestión de los recursos naturales de subsistencia de los pueblos, reforzando así la convivencia y su sentido de grupo entre las tribus, familias o aldeas. Es un principio de igualdad que se mide equitativamente entre todos.

Su base tiene unos claros fundamentos de producción material y económica, pero con una fuerte influencia religiosa, donde el sentido de lo sagrado construye un significado que ordena el territorio de diversas fracciones repartidas en lo valles de la cordillera del Atlas. La mayoría de las distintas comunidades tribales todavía rinden culto a un santo o santón que constituye el referente unificador del grupo humano, al cual, después de la apertura del agdal y por medio de celebraciones rituales, ofrecen animales, vegetales, grano o mantequilla, augurando así la prosperidad y la fecundidad de la comunidad.

El gran patrón del agdal se encuentra representado en la figura del santo Sidi Boujmaa, que ocupa una posición central en la organización económica y social de la tribu de los Messioua. Se encuentra representado en el territorio por su propio mausoleo.

http://www.antropologiavisual.net/2007/agdal-voces-del-atlas/

Òscar Viadé i Eva Maria Martínez (1999)

I seqüències de:

Clement Magar, David Rajadiel (26 min. – 2008)

BCN al Desnudo explora la qüestió del cos nuu davant dels seus significats socials d’acceptació o de rebuig. Des de la ciutat de Barcelona, fins a l’aldea [...]]]> Divendres, 23 de maig 2008 – 21:30 h. – La Poderosa – C/Riereta, 18

BCN al Desnudo

Clement Magar, David Rajadiel (26 min. – 2008)

BCN al Desnudo explora la qüestió del cos nuu davant dels seus significats socials d’acceptació o de rebuig. Des de la ciutat de Barcelona, fins a l’aldea del Fonoll a Tarragona, únic poble naturista de l’estat espanyol, analitza la relació de la nuesa amb la natura i les seves visions contraries. Naturisme o nudisme, en principi dos conceptes que semblen confluir segons el seu context cultural i especialment l’entorn social on es manifesta.

El cos, més enllà de una realitat en si mateix, es una construcció sociocultural que conté la preocupació per la salut, la aparença i el benestar corporal. Així, el pensament naturista es genera com una reacció davant l’industrialisme immoral que degrada la especie humana, on la creen cia d’un ordre natural, constitueix la necessitat immediata de tornar a l’harmonia amb el cos nuu com a punt inicial de retorn.

Hem pensat recuperar una vella tradició d’Escopofília, que era la d’organitzar trobades monogràfiques dedicades a un tema. Com s’ha produït un foradet en la programació, m’he permès proposar-ne una dedicada a la religió. Amb dues finalitats: [...]]]> Dijous, 17 d’abril – 21:30h – La Reina d’Àfrica – C/Bolivar, 10

Hem pensat recuperar una vella tradició d’Escopofília, que era la d’organitzar trobades monogràfiques dedicades a un tema. Com s’ha produït un foradet en la programació, m’he permès proposar-ne una dedicada a la religió. Amb dues finalitats: la de veure exemples que havia posat a classe d’Antropologia religiosa, i la de presentar-vos el documental maleït per excel·lència, Rocío, de Fernando Ruiz Vergara, del 1981. La pel·lícula té diversos aspectes ben interessants. El primer, com us deia, la seva pròpia història: documental canyero, denúncia del latifundisme, elogi de la cultura popular i delació del paper de certes famílies poderoses com a còmplices directes de la repressió franquista. Conseqüència: una denúncia penal contra el director que, efectivament, va acabar a la presó. El documental va ser segrestat governativament i sols molt després, a mitjans dels 80, vaig poder pescar-lo en un passi que van fer per televisió. Incomprensiblement, aquest material no està disponible a la xarxa i conec molt poques persones que l’hagin vist. En canvi, creieu-me, és realment fonamental. A més, i aquesta és una altra font d’interès, té molt a veure amb el que va ser l’antropologia a l’anomenada “transició”, amb la seva preocupació per la qüestió de les identitats i per temes concrets com ara la religiositat popular. A destacar la intervenció del nostre col·lega Isidoro Moreno, avui catedràtic d’antropologia a la Universidad de Sevilla i sens dubte un dels mandarins de l’antropologia acadèmica espanyola.

Encara que el dogmatisme d’alguns no vulguin reconèixer-ho, hi ha una intel·lectualitat catòlica de debò interessant. D’un dels seus exemples hem vist algunes proves: Roberto Rossellini. Un altre cas seria el del novel·lista Graham Green, autor de l’obra en la que es basa aquesta pel·lícula de Neil Jordan de la que m’agradaria que veiéssim algun trocet: The End of the Affair (1991). Atenció a la banda sonora de Michael Nyman i a l’impressionant pregària del final. Molt bona.

Si us proposo fer-li un cop d’ull a Marcelino, pan y vino segur que més d’un es pensa que la cosa va de conya i tal. Doncs bé, ho diré de la forma més clara possible: vet aquí una de les pel·lícules més belles que mai s’han fet, una obra mestra d’una bellesa senzillament insultant. El seu responsable, Ladislao Vadja, hagués pogut convertir-se, si hagués triat un altre país on viure, en un autèntic monstre del setè art. És del 1955 i crec que li hauríeu de donar una oportunitat, encara que sigui per demostrar-vos fins quin punt els prejudicis ens poden impedir de vegades gaudir d’autèntiques meravelles com aquesta.

I un moment clàssic d’una pel·lícula clàssica: l’escena del banquet sacríleg a Viridiana, de Luis Buñuel (1961). Pura iconoclàstia surrealista.

Ha classe vaig fer-me un fart d’esmentar-vos The Emerald Forest, de John Boorman (1985). Podríem veure la seqüència de la curació xamànica, que sempre deia que era una il·lustració perfecta per entendre la relació entre màgia i frau.

Fa temps us vaig passar el primer episodi d’una sèrie de TVE-Catalunya que es deia Camaleó, que volia ser una mena de programa de simulacres televisius. La idea era molt bona, i no és per dir-ho, perquè jo era el guionista i a més sortia a cada entrega com una mena de conferenciant, No sé si us en recordeu. Aquest primer episodi era aquell que informava d’un suposat cop d’estat a la Unió Soviètica, que finalment es va produir. Va ser ara farà disset anys, l’abril de l’any 1991. Va ser un superfollon i al final ens van fer fora a tots, incloent-hi el cap de programes de TVE. Per a que us feu una idea, us adjunto un retall de premsa d’aquells dies. El cas, i aquí està la cosa simpàtica, és que quan ens van despatxar com a conseqüència d’aquest primer episodi ja estaven gravats diversos episodis més, episodis que mai van veure la llum. Doncs ara teniu l’excepcional oportunitat de veure un d’aquells episodis de Camaleó que ningú mai no ha vist. En aquest cas es tracta d’una programa religiós, en el que el presentador era una mena se showman espectacular. Però, atenció, no era en plan paròdia o caricatura. Al contrari, tot plegat era absolutament versemblant. O sigui la cosa no anava de passada, ni de programa d’humor. Era un programa realment possible, en un moment en el que el Padre Apeles no s’havia descobert i encara no existien les televisions privades. A més, hi havia un curiós preàmbul i epíleg que segur que us farà gràcia. Segur. El seu tema és que passaria si un dia la humanitat fos devorada per les seves pròpies imatges. Repeteixo: oportunitat única de veure un autèntic incunable televisiu.

Tinc una sèrie de materials que tenen interès i que aniré passant. Es tracta dels documentals que el CCCB va recollir per l’exposició Barcelona ciutat contemporània, que es va fer l’any 1996. Els d’audiovisuals em vam passar un lot de nodos que estan francament bé. Us proposo que mirem un dels diversos nodos especials que es van dedicar al Congrés Eucarístic de Barcelona del 1952. El documental és titula La Eucaristía y la Paz i te interès sobre tot per les imatges de la Barcelona de l’època. Està molt bé.

Espero que l’amic Santi no s’enfadi perquè passem El taxista ful, de Jo Sol (2005). Em sabria greu, perquè no es tracta més que de fer una analogia entre la pressa de consciència política –de la que la pel·lícula mostra un exemple ben proper– i el procés de conversió religiosa. Que consti que és una comparació merament formal, per dir-ho així. Més que res perquè vaig posar el cas del protagonista d’aquesta pel·lícula per parlar a classe de la transformació vital que implica la lucidesa especial que atorga haver descobert algun tipus de certesa viscuda com irrevocable. O sigui que la cosa no va de crítica ni res per l’estil. Ho dic per si les mosques, perquè hi ha gent molt suspicaç i m’hi jugo el que sigui que, segons com, no ho entén d’aquesta manera.

Ja sabeu que el meu tema és l’anticlericalisme i la iconoclàstia. Doncs aquí teniu un exemple de com pot ser d’explícita la convicció que els temples eren un refugi on s’aixoplugaven instàncies monstruoses que calia destruir; a elles i al seu cau que l’església catòlica els hi prestava. Al·lucinareu amb el final de The Valley of Gwangi, de James O’Connelly, una mena de westerm amb dinosaures i final iconoclasta de l’any 1969.

I per acabar, i donat el tema al que dediquem la sessió, una repassada a Jesucristo Superstar, de Norman Jewison (1972), una òpera-rock que igual tenim una mica injustament abandonada.

Val, doncs fins dijous.

Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics